Per aconseguir la percepció de l'oient, Hugo va desenvolupant una oïda artificial, al principi mono (únic micro) . Hugo va patentar el dispositiu afegint un segon sentit artificial incloent-lo en un cap de ninot que reprodueix fidelment els processos acúsitics de les cavitats otorrinolarigeas. Aquesta es basa en la teoria que les relacions interaurals (diferencies de temps i intensitat entre les dues orelles). La connexió bineural (neurones) ens permet determinar de on ve el so. Els sons percebuts en directe, sense haver estat gravats, podien ser localitzats encara que s'utilitzes un sol sentit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada